diumenge, 3 de juliol del 2011
Cursa de la XXXII Festa Major Terrassa 2011
En el marc de la XXXII Festa Major de Terrassa, ahir es va celebrar -en aquesta ciutat del Vallès Occidental- una cursa a peu de 8,3 km. Signant un temps de de 40 minuts i 40 segons, a una mitjana, aproximadament, de 5 minuts al quilòmetre, va ser una bona jornada esportiva!
dijous, 26 d’agost del 2010
XVII Marxa Pedro Delgado
Diumenge 22 d'agost. 8:00h. Aqüeducte de Segòvia.
Aquestes són les cordenades de la sortida de la XVII Marxa Cicloturista Pedro Delgado, que es va celebrar el passat diumenge per terres castellanes.
La Marxa va comptar amb la participació de 1987 corredors, provinents d'Espanya i d'altres nacionalitats (França, Portugal, Regne Unit, Estats Units i Brasil). Cal destacar la presència a la marxa del corredor professional Alejandro Valverde, que va donar la nota "racing" a la marxa cicloturista.
Aquesta marxa és especial, tan per la duresa del recorregut (quatre ports de muntanya) com per la presència del mític Pedro Delgado, que demostra cada any que segueix mantenint una molt bona forma.El Jordi i jo vam poder gaudir d'una gran jornada festiva de ciclisme, juntament amb dos milers de corredors més, que van convertir les carreteres Segovianes amb unes rambles farcides de ciclistes.
La prova va ser força dura, especialment per la calor (a les 8.00h el termòmetre ja marcava 23ºC), pels exigents ports de muntanya (tres dels quals eren classificats com a ports de primera categoria) i pel vent, que a la part final del recorregut entrava amb força en el sentit contrari a la marxa dels ciclistes.
La sortida es va efectuar de manera neutralitzada des de l'Aqüeducte de Segovia fins el Real Sitio de la Granja de San Ildefonso, on es va donar la "sortida llençada". Per davant quedava el port de Navacerrada (1a categoria), el port de Morcuera (1a categoria), el port de Canencia (2a categoria) i el port de Navafría (1a categoria). Aquest últim va ser especialment dur a causa dels quilòmetres acomulats (es coronava aproximadament al quilòmetre 110 de l'etapa) i de la calor, que al migdia era molt intensa.
Al descens del port de Navafría es van anar formant grups de corredors, que a relleus van fer "més fàcil" el tram final de la marxa.
Sobre la bicicleta, vaig estar unes 7 hores i 11 minuts, fent una mitjana de 23,4km/h. Vaig creuar la línia d'arribada (situada al Pavelló "Pedro Delgado", a Segòvia) a la posició 1428, amb un temps de 7 hores, 21 minuts i 22 segons (aquest temps no comptabilitza la sortida neutralitzada i en canvi, sí que té en compte les parades als diferents habituallaments sòlids i líquids que hi havia a durant la marxa).
Va ser una molt bona jornada de ciclisme, i amb el Jordi vam poder superar el repte que suposa finalitzar una marxa cicloturista d'aquestes característiques.A continuació, us deixo uns quants vídeos i enllaços en els quals podreu veure i descarregar notícies, notes de premsa... que van sortir als mitjans de comunicació entorn a la marxa.
Entrevista a Pedro Delgado:
Agraïments de Pedro Delgado:
Sortida de la XVII Marxa:
Arribada a la línia de meta (Pavelló Pedro Delgado; 7 hores, 21 minuts i 22 segons):
dijous, 22 de juliol del 2010
Tour de França 2010
El passat diumenge dia 18 de juliol vaig assistir al final de la 14a etapa del Tour de França, amb final a l'estació d'esquí Ax 3 Domaines, als Pirineus Francesos.
Els líders d'aquest Tour estan separats per diferències mínimes (de pocs segons) i l'etapa va complir amb les espectatives d'una jornada d'alta muntanya. Va guanyar C. Riblon, un corredor de l'equip AG2R que s'havia escapat al principi de la jornada. Seguidament van arribar els primers favorits a ocupar un esglaó del podi final a París (D. Menchov i S. Sánchez). A. Schleck i A. Contador (el gran favorit a guanyar aquest Tour) van arribar junts, a 1'08" del vencedor de l'etapa.
Ja queden poques etapes perquè es decideixi el vencedor d'enguany. Avui, gran etapa de muntanya amb final al mític Tourmalet i el dissabte, una contrarellotge individual de 52km.
Vive le Tour!
Els líders d'aquest Tour estan separats per diferències mínimes (de pocs segons) i l'etapa va complir amb les espectatives d'una jornada d'alta muntanya. Va guanyar C. Riblon, un corredor de l'equip AG2R que s'havia escapat al principi de la jornada. Seguidament van arribar els primers favorits a ocupar un esglaó del podi final a París (D. Menchov i S. Sánchez). A. Schleck i A. Contador (el gran favorit a guanyar aquest Tour) van arribar junts, a 1'08" del vencedor de l'etapa.
Ja queden poques etapes perquè es decideixi el vencedor d'enguany. Avui, gran etapa de muntanya amb final al mític Tourmalet i el dissabte, una contrarellotge individual de 52km.Vive le Tour!
diumenge, 4 de juliol del 2010
Marc Márquez guanya al Circuit de Catalunya!
Aquest ha estat un cap de setmana molt intens al Circuit de Catalunya. Tot començava el divendres al matí, quan Marc Márquez marcava el millor temps en els primers entrenaments lliures, per davant dels seus rivals més directes (Pol Espargaró i Nico Terol).El domini del cerverí continuava el dissabte al matí, en els segons entrenaments lliures, on el Marc tornava a marcar el millor temps. En els entrenaments oficials (dissabte al migdia) el jove pilot seguia amb al mateixa línia i aconseguia la Pole Position.
Avui diumenge, el Warm Up també ha estat dominat amb claredat pel Marc, que tampoc ha fallat a l'hora de la cursa i ha aconseguit la victòria.
Així doncs, el Marc ha guanyat la cursa, tots els entrenaments i sessions cronometrades d'aquest Gran Premi disputat al Circuit de Catalunya! Sens dubte, una magnífica actuació!
Quant a la cursa, Marc Márquez gairebé ha calcat la seva actuació de les curses anteriors i ha obtingut -amb una actuació memorable- la seva quarta victòria consecutiva de la temporada, que li ha permès col·locar-se com a nou líder del Campionat del Món. A més a més, avui Marc Márquez s'ha consolidat com el pilot més jove de tota la història del motociclisme que guanya quatre curses de manera consecutiva, superant a Marco Melandri, que n'havia guanyat tres.Ell mateix, després de creuar la línia d'arribada deia "he sortit molt bé i he pogut escapar-me sol, encara que no ha estat tan fàcil com hagi pogut semblar. Estic especialment content per aquesta victòria, que em situa líder; el meu somni era arribar a liderar algun dia aquesta categoria i avui ho he aconseguit."
El cerverí no ha corregut sol al Circuit de Catalunya; ha rebut el suport de desenes de cerverins que hem acompanyat i donat suport a aquest excel·lent pilot, que sens dubte, es perfila com un dels clars candidats a guanyar aquest campionat del món.diumenge, 6 de juny del 2010
Marc Márquez aconsegueix la primera victòria de la seva carrera a Mugello (Itàlia)
El cerverí Marc Márquez (Derbi) s'ha adjudicat la primera victòria de la seva carrera esportiva en el campionat del món al guanyar el Gran Premi d'Itàlia de 125 c. c. que s'ha disputat al circuit de Mugello.El pilot català ha guanyat després de culminar una remontada excepcional, partint des de la sisena posició a la graella de sortida. Després de retallar una diferència de més de dos segons sobre el grup capdavanter, Marc Márquez s'ha fet amb el liderat de la prova, que ha mantingut durant tota l'última volta, a pesar dels nombrosos intents d'avançament dels rivals.
Tampoc ha estat suficient per prendre la victòria al pilot de Cervera el fet que el "Nico" Terol agafés l'aspiració de Márquez a l'última recta.
Marc Márquez s'ha imposat d'una manera brillant al traçat italià de Mugello. Signa així la seva primera victòria en el mundial de moticiclisme i es perfila com un dels canditats a lluitar pel títol.
dimecres, 30 de desembre del 2009
La temporada perfecta
Sens dubte, la temporada 2008/2009, i en particular, l'any 2009, quedaran en la memòria de tots els culés. La temporada ha estat inmillorable; perfecta. El Barça ha guanyat les sis competicions que ha disputat i aquest fet, no s'havia produït mai abans en la història del futbol. Cap equip espanyol havia aconseguit tampoc guanyar el triplet (Copa, Lliga i Champions) en una mateixa temporada i hi ha pocs precedents que s'acostin a la gesta que ha aconseguit l'equip blaugrana.
És dificíl resumir les sensacions de 12 mesos en unes quantes línies, però si de tot el que ha passat ens haguéssim de quedar amb un nom propi, crec que la resposta seria unànime: Pep Guardiola.
Qüestionat al principi de temporada per la seva falta d'experiència, mica en mica s'anà guanyant el respecte de tothom, sempre vestint un discurs de prudència, humilitat i senzillesa. Guardiola ha portat l'equip a la perfecció; ha fet un Barça de rècord, que amb un sol any ha passat a la història eterna.
Primer va ser la golejada al Madrid (2-6) el dia 2 de maig, on el Barça va deixar pràcticament segellada la victòria en el torneig de la regularitat.
Després arribaria la tornada de les semifinals de la Copa d'Europa a Stamford Bridge, on Iniesta, amb un gol marca de la casa en el minut 93, enfonsava un Chelsea que no es creia el que estava passant sobre el terreny de joc.
Seguidament, començaven a caure títols: la Copa del Rei (12.05.2009), amb un resultat de 4 gols a 1 contra l'Athlètic de Bilbao; la Lliga (16.05.2009) i la Champions League (27.05.2009), amb un resultat de 2 gols a 0 contra el Manchester United. D'aquesta manera el Barça culminava una temporada de somni.
Després de les vacances d'estiu arribaven noves competicions, fruit dels èxits assolits la temporada anterior. Així doncs, el Barça guanyava la Supercopa d'Espanya (23.08.2009), amb un resultat global de 5 a 1 contra l'Athlètic de Bilbao, i la Supercopa d'Europa (28.08.2009) amb un resultat d'1 a 0 contra el Shakhtar Donetsk.
Quedava per assolir l'últim repte de la temporada, guanyar el Mundial de Clubs, trofeu que mai havia pogut guanyar el F. C. Barcelona i que era l'únic que faltava al museu del club. De les moltes virtuts que ha presentat l'equip de Guardiola ha destacat la persistència; l'equip no ha defallit mai en els moments importants. Per guanyar el mundialet es va necessitar sang, suor i llàgrimes; llàgrimes que plorà el Pep un cop acabada la final. "És terrible el que hem aconseguit", deia ell mateix a la sala de premsa després del partit. El Barça guanyaria el Mundial de Clubs contra el Club Estudiantes de La Plata el dia 19.12.2009, amb gols de Pedro (89') i Messi (110'), remuntant un gol en contra encaixat a la primera part.
Un Barça que passarà al record amb noms com Eto'o o Silvinho (que van deixar el club a finals de temporada i van ser decisius en la consecució del triplet), Messi (Pilota d'Or i Fifa World Player), Ibrahimovic, monsieur Henry, Bojan, Pedro (un dels jugadors claus en el mundialet. A més a més, és l'únic jugador en el món que ha marcat en sis competicions en un sol any), don Andrés Iniesta, Xavi, Busquets, Touré, Abidal, Alves, Piqué, Valdés, Pinto (un dels grans herois de la Copa del Rei!) i Puyol, entre molts altres futbolistes i membres de l'staff tècnic. Aquest darrer jugador, Puyol, s'ha convertit en el primer capità que aixeca 6 trofeus en un mateix any. Com diu el mestre Joaquím Maria Puyal: "Puyol és: Puyol!"
En conclusió, una temporada fantàstica! Fantàstica no solament pel que s'ha aconseguit, sinó també per com s'ha aconseguit. El F. C. Barcelona ha difòs arreu el seu estil de joc i la seva manera d'entendre el futbol. Donant prioritat al "futbol espectacle" en detriment de l'especulació, sortint a guanyar tots els partits sigui quin sigui el rival, potenciant el joc en equip i amb filosofia de cantera per sobre les individualitats... sempre mostrant els valors de l'esforç i del treball per damunt de tot.
A continuació us deixo amb un petit vídeo-resum del que ha estat aquesta temporada: la temporada perfecta!
Reportatge extret del programa que va emetre TV3 el passat 28 de desembre ("La temporada perfecta").
És dificíl resumir les sensacions de 12 mesos en unes quantes línies, però si de tot el que ha passat ens haguéssim de quedar amb un nom propi, crec que la resposta seria unànime: Pep Guardiola.
Qüestionat al principi de temporada per la seva falta d'experiència, mica en mica s'anà guanyant el respecte de tothom, sempre vestint un discurs de prudència, humilitat i senzillesa. Guardiola ha portat l'equip a la perfecció; ha fet un Barça de rècord, que amb un sol any ha passat a la història eterna.Primer va ser la golejada al Madrid (2-6) el dia 2 de maig, on el Barça va deixar pràcticament segellada la victòria en el torneig de la regularitat.
Després arribaria la tornada de les semifinals de la Copa d'Europa a Stamford Bridge, on Iniesta, amb un gol marca de la casa en el minut 93, enfonsava un Chelsea que no es creia el que estava passant sobre el terreny de joc.
Seguidament, començaven a caure títols: la Copa del Rei (12.05.2009), amb un resultat de 4 gols a 1 contra l'Athlètic de Bilbao; la Lliga (16.05.2009) i la Champions League (27.05.2009), amb un resultat de 2 gols a 0 contra el Manchester United. D'aquesta manera el Barça culminava una temporada de somni.
Després de les vacances d'estiu arribaven noves competicions, fruit dels èxits assolits la temporada anterior. Així doncs, el Barça guanyava la Supercopa d'Espanya (23.08.2009), amb un resultat global de 5 a 1 contra l'Athlètic de Bilbao, i la Supercopa d'Europa (28.08.2009) amb un resultat d'1 a 0 contra el Shakhtar Donetsk.
Quedava per assolir l'últim repte de la temporada, guanyar el Mundial de Clubs, trofeu que mai havia pogut guanyar el F. C. Barcelona i que era l'únic que faltava al museu del club. De les moltes virtuts que ha presentat l'equip de Guardiola ha destacat la persistència; l'equip no ha defallit mai en els moments importants. Per guanyar el mundialet es va necessitar sang, suor i llàgrimes; llàgrimes que plorà el Pep un cop acabada la final. "És terrible el que hem aconseguit", deia ell mateix a la sala de premsa després del partit. El Barça guanyaria el Mundial de Clubs contra el Club Estudiantes de La Plata el dia 19.12.2009, amb gols de Pedro (89') i Messi (110'), remuntant un gol en contra encaixat a la primera part.
Un Barça que passarà al record amb noms com Eto'o o Silvinho (que van deixar el club a finals de temporada i van ser decisius en la consecució del triplet), Messi (Pilota d'Or i Fifa World Player), Ibrahimovic, monsieur Henry, Bojan, Pedro (un dels jugadors claus en el mundialet. A més a més, és l'únic jugador en el món que ha marcat en sis competicions en un sol any), don Andrés Iniesta, Xavi, Busquets, Touré, Abidal, Alves, Piqué, Valdés, Pinto (un dels grans herois de la Copa del Rei!) i Puyol, entre molts altres futbolistes i membres de l'staff tècnic. Aquest darrer jugador, Puyol, s'ha convertit en el primer capità que aixeca 6 trofeus en un mateix any. Com diu el mestre Joaquím Maria Puyal: "Puyol és: Puyol!"
En conclusió, una temporada fantàstica! Fantàstica no solament pel que s'ha aconseguit, sinó també per com s'ha aconseguit. El F. C. Barcelona ha difòs arreu el seu estil de joc i la seva manera d'entendre el futbol. Donant prioritat al "futbol espectacle" en detriment de l'especulació, sortint a guanyar tots els partits sigui quin sigui el rival, potenciant el joc en equip i amb filosofia de cantera per sobre les individualitats... sempre mostrant els valors de l'esforç i del treball per damunt de tot.
A continuació us deixo amb un petit vídeo-resum del que ha estat aquesta temporada: la temporada perfecta!Reportatge extret del programa que va emetre TV3 el passat 28 de desembre ("La temporada perfecta").
diumenge, 8 de novembre del 2009
Cronoescalada Cervera - Sant Guim de Freixenet
Avui al matí ens hem trobat una bona part dels membres de la Penya Ciclista de Cervera i del P.C.Cervera Triatló per disputar una contrarrellotge des de Cervera fins a Sant Guim de Freixenet. Com és tradició, abans de sortir hem fet una fotografia de grup per celebrar el final d'una altra temperoda (la vint-i-cinquena ja!) i després hem començat la prova cronometrada.
Cal destacar el temps meteorològic: vent de components nord i oest entre moderat i fort en general (fet que implicava que durant la "crono" el vent anés a favor dels ciclistes), temperatures força baixes (uns 6 graus a primera hora del matí) i amb una sensació tèrmica lleugerament inferior, degut a la presència del vent.
A l'espera dels resultats oficials (que sortiran al llarg d'aquesta setmana a la web de la Penya Ciclista) el guanyador de la contrarrellotge ha estat el David Vendrell, amb un temps d'uns 22 minuts aproximadament. Darrere seu s'han classificat l'Oriol Vila i l'Àngel Carulla, a molts pocs segons de diferència.
Jo he marcat un temps de 27 minuts i 30 segons, rebaixant en un minut i 40 segons el registre de l'any passat.
Per tancar la temporada el dissabte vinent se celebrarà un sopar commemoratiu del 25è aniversari de l'entitat ciclista i es farà el lliurament de trofeus als millors classificats de la prova disputada avui.
Cal destacar el temps meteorològic: vent de components nord i oest entre moderat i fort en general (fet que implicava que durant la "crono" el vent anés a favor dels ciclistes), temperatures força baixes (uns 6 graus a primera hora del matí) i amb una sensació tèrmica lleugerament inferior, degut a la presència del vent.
A l'espera dels resultats oficials (que sortiran al llarg d'aquesta setmana a la web de la Penya Ciclista) el guanyador de la contrarrellotge ha estat el David Vendrell, amb un temps d'uns 22 minuts aproximadament. Darrere seu s'han classificat l'Oriol Vila i l'Àngel Carulla, a molts pocs segons de diferència.
Jo he marcat un temps de 27 minuts i 30 segons, rebaixant en un minut i 40 segons el registre de l'any passat.
Per tancar la temporada el dissabte vinent se celebrarà un sopar commemoratiu del 25è aniversari de l'entitat ciclista i es farà el lliurament de trofeus als millors classificats de la prova disputada avui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)